gimp

DCVB

Seguim els passos següents: 1r : Entrem en la pàgina web http://dcvb.iecat.net/ 2n : Busquem la única paraula que ens a donat el professor per buscar en aquest diccionari de català-valencià-balear. La paraula donada per el professor es: Bajoca : f. 1. Clovella llarguera que conté els grans o bessons de les plantes lleguminoses (Cat., Bal.); cast. vaina. Cinc pèsols hey havia dins sa bajoca, Roq. 13. 2. El fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella (Urgell, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Vinaròs, Val.); cast. judía. Es molt freqüent l'arròs en bajoques seques o tendres, Martínez Folkl. Val. i, 36. 3. Pebre que no és coent (Benilloba, Biar). 4. Poncella, flor encara no desclosa (Llucmajor); cast. capullo. 5. m. i f. Beneitot, persona de poc seny (Cat., Al., Bal.); cast. babieca, necio. La fembra que ha per marit una bajoca e una bestia, Eximenis Dones 22 (ap. Aguiló Dicc.). Tenia un fiy, bajoca de tot, Alcover Rond. i, 21. En lloch de pendre pesar..., com una bajoca es ria y dels fadrins se burlava, Martí G., Troços 74. Loc.—Esser com un campanar de bajoques: anar massa adornat, carregat de flocs (Urgell, Val.). Fon.: b(pir-or., or., bal.); ba (Ll., Urgell, Falset); baјka (Ascó, Tortosa); baјk (Bot, Vinaròs); baka (Val.); baka (Dénia); baka (Llucena); bágk (Gandia, El Pinós, Campello); bak (Alcoi). Etim.: probablement derivat de Bajae, nom d'una ciutat d'Itàlia (V. bajà); però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.

DIEC2

1r : Entrem a la pagina web : http://www.iec.cat/ 2n :Busquem les paraules de la llista demanada al professor. a)Ombr la busquem amb el mètode començada per. Ombra: 1 1 f. Obscuritat relativa deguda a la intercepció dels rajos de llum. 1 2 f. Part definida de l’espai a la qual la interposició d’un cos opac priva d’arribar els rajos de llum provinents d’un cos lluminós. Jeure a l’ombra d’un arbre. A mesura que el sol baixa, les ombres s’allarguen. 1 3 f. Imatge que aquest espai fa sobre una superfície reproduint en silueta la forma del cos interposat. Seguir algú com si hom fos la seva ombra. 1 4 f.per ext. Em seguia pertot: era la meva ombra! 1 5 ombres xineses Espectacle basat en les ombres que es fan aparèixer sobre un teló blanc. 2 1 f.Regió de l’espai situada darrere un cos, el qual impedeix totalment o parcialment que ones sonores, electromagnètiques, etc., arribin a la dita regió. 2 2 ombra de la lluna Regió de l’espai a la qual no arriben els rajos del Sol a causa de la interposició de la Lluna. 2 3ombra de la terra Regió de l’espai a la qual no arriben els rajos del Sol a causa de la interposició de la Terra. 2 4 ombra pròpia Part d’un cos opac il·luminat que és dins la pròpia ombra. 2 5ombres volants Fenomen que té lloc poc abans o immediatament després dels eclipsis totals de Sol, consistent en l’aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com ara un mur, d’una sèrie d’ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat. 3 f.Aparença, especialment feble, vana, d’una cosa. No pot suportar l’ombra d’una ofensa. No li resta sinó una ombra del seu antic poder. En això que dius no hi ha una ombra de veritat. No és ni una ombra del que era. 4 1 f. Allò que, segons els antics, sobreviu d’una persona. 4 2 f.Espectre 1 . 4 3 f.Record vivent d’una persona morta. 5 1 f.Malaltia que pren un curs molt benigne. 5 2 f. Malaltia que es manifesta només amb alguns dels seus símptomes. 6 f.Acció protectora comparable a la d’una ombra contra els rajos del sol. Créixer a l’ombra d’una mare amorosa. Viure sense ombra, no tenir ombra de ningú. 7 1 f. Absència de claror. L’ombra de la nit. 7 2a l’ombra loc. adv. a) D’amagat, fora de la vista de la gent. Treballar a l’ombra. 7 2a l’ombra loc. adv. b) A la presó. 7 3 dur les ombres mortes Tenir aspecte d’abatut. 7 4fer ombra a algú Enfosquir els mèrits, la fama, etc., d’algú, amb els propis. Altres exemples començats per "ombr": ombrada,ombradís,ombreig,ombrer... b)Able la busquem per el mètode acabada en: Abastable: adj.Que pot ésser abastat. Altres exemples acabats per "able": abominable,abonable,aceptable,aclimatable... c)Casa la busquem per el mètode coincident: 1 1 f. Edifici destinat a servir d’habitació humana. No tenir casa ni alberg. La casa de la cantonada. La casa més alta de la plaça. Una casa de tres pisos. Una casa airejada, assolellada, fosca, clara, alegre, ben orientada. Casa de propietat. Casa de lloguer. 1 2 casa barata Casa per a obrers construïda amb la intervenció dels poders públics. 1 3casa cuina Habitatge elemental construït al fons d’un cós o un solar, generalment només de planta baixa i a vegades amb un sol pis. 1 4casa de pagès [o casa de camp] Casa situada fora poblat. 1 5casa pairal a) Masia organitzada com a unitat d’explotació rural amb un patrimoni important conservat gràcies a la institució de l’hereu. 1 5 casa pairal b) Casa dels pares i progenitors d’un llinatge. 1 6 com una casa Expressió per a ponderar la importància, la grandària, etc., d’alguna cosa. Una mentida com una casa. 2 1 f. Edifici destinat a un ús especial públic o privat. Casa de comerç, de banca. Casa de canvi. Casa de correus, de telèfons. 2 2 casa bressol Institució en què hom atén els infants mentre treballen llurs mares. 2 3casa comuna Casa de la vila. 2 4 casa consistorial Casa de la vila. 2 5 casa d’infants orfes Hospici per a orfes. 2 6 casa de colònies Casa que ofereix allotjament i manutenció a grups, especialment de nens i joves, i que disposa d’instal·lacions per a activitats educatives i lúdiques. 2 7 pop. casa de barrets a) Prostíbul . 2 7 pop. casa de barrets b) Lloc on regna un gran desordre, on tothom fa el que li sembla. 2 8 casa de beneficència Casa de caritat. 2 9 casa de bojos Casa on són tancats els dements. 2 10casa de caritat Hospici per a pobres, desvalguts. 2 11 casa de cites Prostíbul . 2 12casa de correcció Reformatori 2 . 2 13 casa de cultura Institució municipal de cultura. 2 14 casa de joc Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs d’atzar. 2 15casa de la ciutat Casa de la vila. 2 16 casa de la Vall Casa del Consell de les Valls d’Andorra, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu. 2 17casa de la vila [o casa del comú] Seu de l’Administració municipal. 2 18casa de mala nota Prostíbul . 2 19casa de maternitat Hospital on troben acolliment i assistència les dones immediatament abans i després d’infantar. 2 20casa de misericòrdia Casa de caritat. 2 21 casa de moneda Seca² . 2 22casa de pisos Casa de veïns. 2 23vulg. casa de putes Casa de barrets. 2 24 casa de salut Establiment particular on són admesos, pagant, malalts i especialment bojos. 2 25 casa de socors Institució d’assistència mèdica per a accidentats. 2 26 casa de tolerància Prostíbul . 2 27 casa de veïns Edifici urbà en què habiten diverses famílies en diferents pisos o apartaments. 2 28 la casa gran L’ajuntament. 3 1 f.Allò que serveix d’habitació, de recer, etc., als animals. Casa d’abelles. 3 2 casa apiari Instal·lació construïda per allotjar-hi els ruscos per tal de protegir-los contra el fred, els furts i la destrucció. 3 3 f.Closca dels caragols, de les tortugues, etc. 4 1 f. Casa, pis, apartament, etc., en què hom habita amb els seus. Aquí és a casa. Ja hem arribat a casa. Cada dia surto de casa a les vuit. Té una casa molt ben endreçada. Posar casa, parar casa. Vaig vestit d’estar per casa. 4 2 a casa [o a casa de] loc. prep. A la casa de. Érem aquell dia a casa de l’oncle, a casa l’oncle. 4 3 caure a algú la casa a sobre Desplaure de viure-hi a causa de la seva tristesa, de la seva solitud, etc. 4 4d’estar per casa loc. adj. Fet amb negligència, que no té pretensions, de poc valor. Un governant d’estar per casa. 4 5 tenir casa oberta Ésser hospitalari. 5 1 f. Conjunt de les persones que viuen juntes a la mateixa casa, família. El fill, la filla, de la casa. Cap de casa. 5 2 f. Família des del punt de vista genealògic. Un fill de bona casa. Ésser l’últim d’una casa. La casa reial de França. La casa ducal de Cardona. 5 3 ésser com de casa Ésser una persona íntima que es considera com de la família. 5 4 ésser molt de casa Tenir el seu plaer més gran a estar a casa amb la família. 5 5 fer casa a part Separar-se aquells que vivien plegats. 6 f.Conjunt de funcionaris i empleats al servei d’un cap d’estat o d’un alt funcionari. La casa d’un rei, d’un príncep. La casa militar d’un príncep. 7 1 f. Casella 2 . Les seixanta-quatre cases d’un tauler d’escacs. 7 2 f.Casella d’una carta astral. Les dotze cases del zodíac, del cel, del Sol. Ara explicarem el funcionament d'aquesta pàgina web: Les paraules es poden buscar de diferents maneres: -Començada per -Acabades per -Coincident -En qualsevol posició -No començada per -No acabada per -Que no contingui

RAE

Escriba la palabra que desea consultar:
a. AUTOBUS La palabra autobus no está registrada en el Diccionario. Las que se muestran a continuación tienen una escritura cercana.
Buscar la palabra "autobús" por el método exacto. Como puedes ver esta palabra tiene dos significados.
(Del fr. autobus, de auto y omnibus).
1. m. Vehículo automóvil de transporte público y trayecto fijo que se emplea habitualmente en el servicio urbano.
2. m. autocar.
Y para comprobar por el método Buscar la palabra sin signos diacríticos. La palabra autobus no está registrada en el Diccionario. Las que se muestran a continuación tienen una escritura cercana.
autobús
Cama por el método Busqueda por aproximación.
(Del lat. de San Isidoro cama, por camba).
1. f. Conjunto formado generalmente por una armazón de madera o metal con jergón o colchón, almohada, sábanas y otras ropas, destinado a que las personas se acuesten en él.
2. f. Dicha armazón sola.
3. f. Plaza para un enfermo en el hospital o sanatorio.
4. f. Plaza para un alumno interno en un colegio.
5. f. Sitio donde se echan los animales para su descanso. Cama de liebres, de conejos, de lobos
6. f. Mullido de paja, helechos u otras plantas que en los establos sirve para que el ganado descanse y haga estiércol.
7. f. Suelo o plano del carro o carreta.
8. f. En el melón y otros frutos, parte que está pegada contra la tierra mientras están en la mata.
9. f. En los guisados, porción de vianda que se echa extendida encima de otra para que se comuniquen el sabor.
10. f. camada (‖ conjunto de animales nacidos de un parto).
11. f. Mar. Hoyo que forma en la arena o en el fango una embarcación varada.
12. f. ant. sepulcro.
Buscar la palabra cama por el método Búsqueda exacta.
La palabra cama tiene 12 significados, también tienen palabras compuestas. camera.
1. f. La de tamaño intermedio entre la de una sola persona y la de matrimonio.
de galgos.
1. f. coloq. La mal acondicionada y revuelta.
de matrimonio.
1. f. La que tiene capacidad para dos personas.
de podencos.
1. f. coloq. cama de galgos.
elástica.
1. f. Dep. Lona sujeta con muelles sobre la que se salta y se hacen ejercicios gimnásticos.
mueble.
1. f. La que se puede guardar en un armario cuando no se usa.
nido.
1. f. Conjunto de dos camas que forman un solo mueble, en el que una se guarda debajo de la otra.
redonda.
1. f. Aquella en que duermen varias personas.
2. f. Promiscuidad sexual entre varias personas.
turca.
1. f. Especie de sofá ancho, sin respaldo ni brazos, que puede servir para dormir en él.
2. f. Armazón compuesta de un colchón de muelles o de tela metálica y cuatro patas plegables.
media
1. f. La compuesta solamente de un colchón, una sábana, una manta y una almohada.
2. f. U. para explicar que dos duermen en una cama.
caer en o en la
1. locs. verbs. Caer enfermo.
caerse alguien de la
1. loc. verb. coloq. Cuba. Ser demasiado crédulo.
estar en , guardar , guardar la ~, o hacer .
1. locs. verbs. Estar en ella por necesidad.
hacer la
1. loc. verb. Prepararla para acostarse en ella.
hacerle a alguien la
1. loc. verb. Trabajar en secreto para perjudicarlo.
irse a la
1. loc. verb. acostarse (‖ para dormir y descansar).
saltar de la
1. loc. verb. coloq. Levantarse de ella con rapidez.
tender la
1. loc. verb. coloq. Arg., Col., C. Rica, Méx., Perú, Ur. y Ven. hacer la cama.
c. camion La palabra camion no está registrada en el Diccionario. Las que se muestran a continuación tienen una escritura cercana. camión
Búsqueda exacta:
camión.
(Del fr. camion).
1. m. Vehículo de cuatro o más ruedas que se usa para transportar grandes cargas.
2. m. Méx. autobús.
cava.
1. m. Ven. Vehículo grande con cámara frigorífica que se utiliza para el transporte de alimentos.
de volteo.
1. m. Cuba. volquete (‖ vehículo automóvil).
hidrante.
1. m. Arg. Vehículo provisto de un tanque y tubos de descarga de agua que se emplea para reprimir tumultos callejeros.